Entre 1971 i 1976 FECSA va construir els tres blocs de la central de Sant Adrià , coneguts com Sant Adrià I, II i III, cadascun amb 350 MW de potència. El conjunt va assolir 1.050 MW i operava com a instal·lació supletòria per cobrir pics de demanda, arribant a aportar fins al 30% del consum català en moments crítics. Inicialment previstes dues xemeneies, l'ampliació va obligar a incorporar-ne una tercera, cosa que explica la seva disposició no equidistant. La planta va generar ocupació i activitat econòmica, però també elevades emissions de diòxid de sofre i altres contaminants.