El 1959 el Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona va iniciar la construcció del polígon del Sud-oest del Besòs per afrontar el greu dèficit habitacional derivat de la immigració massiva dels anys cinquanta i seixanta. El pla va generar una nova centralitat residencial al límit entre Barcelona i Sant Adrià . El 1968 ja s'havien edificat prop de 5.000 habitatges entre els carrers Llull i Bernat Metge, configurant un gran complex urbà d'alta densitat. Aquest creixement va consolidar el barri com a espai obrer i popular, encara que amb mancances inicials en equipaments i qualitat constructiva.