Al començament del segle XX, Sant Adrià de Besòs era un petit nucli agrícola l’economia del qual depenia d’hortes i cultius de regadiu. La proximitat a Barcelona i a l’eix fluvial del Besòs va afavorir la implantació d’indústries i va atreure mà d’obra, cosa que va provocar un creixement demogràfic accelerat: de 418 habitants el 1900 a més de 6.500 el 1930. Aquest salt va transformar l’estructura social i urbana del municipi, que va evolucionar cap a un model industrial. L’arribada de població immigrant va consolidar-ne el caràcter divers i va establir les bases d’una identitat marcada per la convivència i el desenvolupament productiu vinculat a l’entorn metropolità.