El 1959, Fuerzas Eléctricas de Cataluña (FECSA) va posar en funcionament la central tèrmica Badalona I a la ribera del Besòs. La instal·lació responia al fort creixement de la demanda elèctrica a l'àrea metropolitana de Barcelona, impulsat per la industrialització i l'augment de població. Concebuda inicialment com a central de reserva per cobrir pics de consum, aviat va passar a integrar-se de manera estable en el sistema elèctric català. Badalona I va marcar l'inici d'una nova etapa d'expansió de la generació termoelèctrica al litoral, complementant la producció hidràulica existent i consolidant el paper estratègic del Besòs en el subministrament energètic regional.