El 1965, FECSA va inaugurar la central tèrmica Badalona II per respondre al creixement sostingut del consum energètic metropolità. Amb una potència propera a 320 MW i alimentada per fueloil, va suposar un salt rellevant en capacitat productiva respecte a Badalona I. Tot i això, l'augment d'emissions de partícules, sutge i gasos derivats de la combustió va intensificar la preocupació veïnal per la qualitat de l'aire. Les instal·lacions van evidenciar el cost ambiental del model energètic de l'època i van anticipar el debat social que acompanyaria posteriorment la construcció de la central de les Tres Xemeneies.