Entre 1954 i 1964 es va desenvolupar un ampli conjunt residencial a la franja del Besòs i el Maresme, en terrenys fins aleshores agrícoles. El projecte va respondre a la necessitat de reallotjar població immigrant que vivia en barraques, especialment del Somorrostro, en el marc les polítiques d’habitatge urgent de l’època. Els blocs es van aixecar sense una urbanització completa ni equipaments suficients, que s’aconseguirien més tard mitjançant reivindicacions veïnals. Aquest procés va transformar sèquies i camps fèrtils en un nou teixit urbà de gran escala, fet que va marcar l’inici d’una profunda mutació del paisatge litoral i metropolità.